Molts ho interpreten com: volem la independència però encara no toca. Però, naturalment, hi ha una altra lectura: si el pacte fiscal, que té un suport majoritari, es realitza aleshores cal reconèixer que l'argument proindependència perd pes. Ha de ser així, perquè sinó no té sentit anar a Madrid per demanar res. Com deia el Toni Soler fa uns dies al diari Ara: "Si jo fos el govern espanyol, no faria regals ni concessions a qui mostra ganes de fotre el camp."

Però no és només diners el que es demana a Espanya. També reconeixement identitari, cultural i de sobirania. El que durant molt temps es va defensar sota el terme de "federalisme asimètric" i que tenia a casa nostra defensors de nivell internacional com el professor Ferran Requejo. I no oblidem, que encara avui, una part important del creixement de l'independentisme podríem considerar-lo reactiu, fruit de la manca de voluntat d'encaix demostrada pel govern de Madrid, i no pas generat per un discurs proactiu o un imaginari col·lectiu compartit sobre el futur estat.

Davant d'aquest fet, els federalistes, que passen per hores baixes, haurien de sumar-se al carro de les reivindicacions sobiranistes (no independentistes) a l'entorn del dret de decidir com les que planteja el govern. I, al mateix temps, cal que els independentistes mostrin explícitament lleialtat cap a ells i els seus postulats. Ser lleials als federalistes vol dir que si Espanya s'avingués a un model federal -per mínima que fos la possibilitat (però real)- els faríem costat en la seva lluita tot subratllant que el principal problema no és que Catalunya sigui una part d'Espanya (l'independentisme no té perquè ser antiespanyol), sinó que sigui una part d'aquesta Espanya (l'independentisme ha de ser un clam en favor del tracte just entre nacions i la democràcia, com l'expressada en les consultes). Ara bé, i en sentit contrari, si no existeix aquesta possibilitat -com ens sembla a alguns-, els federalistes haurien de fer costat als independentistes, perquè està més a prop del seu ideari federal esdevenir un estat en la protofederació europea que seguir sent comunitat autònoma en la unitarista (i antifederal) Espanya.