Un no pot deixar de pensar en els motius que deurien portar a trencar el consens teixit entre els diferents grups parlamentaris que donaven suport a la consulta del 9N en els termes que havien estat pactats.
Com molts ciutadans d'aquest país al conèixer el desenllaç de la reunió de Pedralbes, va ser gran el descontent i el sentiment d'impotència que vam sentir. Veure que una cosa que teníem tan a la vora i quasi bé a tocar dels dits es desfeia com es desfà l'estructura del tronc d'un castell quan el cap de colla mana tirar-lo avall sense que cap dels castellers que tenen la mida i la quadratura del castell ben agafada entenguin el per què, va ser un cop dur.
No és que no ens refiéssim que el govern es tiraria enrere del pacte acordat, però quan ERC es va postular per entrar al govern per blindar la consulta era, entre d'altres coses, per evitar el que va acabar succeint. La responsabilitat adquirida davant aquells que ens varen fer valedors de la seva confiança amb el seu vot i el compromís que ERC té des d'èpoques reculades amb el país i la seva emancipació nacional, eren motius més que suficients com per a prendre aquesta determinació.
Intentar descriure possibles escenaris on ens podríem trobar si la nostra proposta hagués estat acceptada no deixa de ser un sa exercici d'elucubració que en aquests moments no ens serveix per a gaire res, perquè la decisió d'anul·lar la consulta en els termes que es varen pactar ja està presa i tenim davant nostre un procés participatiu amb el que no combreguem però al que no escatimarem cap mena de recurs.
Tots hem de tornar a fer pinya. Ens hem de tornar a motivar, més encara si cal"
Toca ara unitat d'acció per fer del nou 9N un gran procés participatiu. Des de les organitzacions polítiques i des de la societat civil hem de treballar de valent per tal que aquest procés sigui un èxit. No ens podem encantar més perquè ja hem perdut tots plegats massa temps, massa esforços i massa recursos. Feina feta no fa destorb, cert, però la feina feta perseguia un altre fi que ara s'ha vist modificat. Però no per això hem de defallir.
Ara hem d'anar per feina. I ara cal parlar d'unitat, sí, però d'unitat d'acció, unitat per fer del nou 9N un procés digne, exemplar en el seu procediment i exemplar amb la seva participació. La comunió aconseguida entre partits polítics i ciutadania no pot trencar-se en aquests moments decisius. Hem de tenir ben clar qui ha provocat aquesta situació, no ens hem de confondre.
És el govern de l'Estat espanyol qui no ens va voler transferir la competència per via de l'art. 150.2 CE que hagués atribuït a Catalunya la facultat competencial d'autorització, convocatòria i celebració d'un referèndum sobre el nostre futur polític; és el govern de l'Estat espanyol qui es va apressar a presentar un recurs davant el TC contra la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, deixant en suspens tant la Llei com els actes i resolucions dictades en aplicació d'aquesta llei.
Tots hem de tornar a fer pinya. No serà per aixecar un castell de gamma extra però sí per enlairar un castell de nou. Ens hem de tornar a motivar, més encara si cal. Hem fet un revolt inesperat, però cal anar tots units pel mateix camí. I si ens equivoquem, entre tots ens tornarem a aixecar i tornarem a emprendre la marxa que amb pas ferm i decidit ens ha de menar cap a un futur més esperançador i il·lusionant; un camí que ens ha de dur a la victòria final que no és altre que la proclamació del a República Catalana.
