Barcelona · s evident que el dret és un dels pilars de la societat democràtica. També es sabut, especialment pels que es dediquen a la teoria del coneixement, que les ciències socials estan sempre inevitablement condicionades per la ideologia dels seus professionals. Hi ha graus diversos d'"objectivitat" en les anàlisis socials, però la mediació ideològica és sobretot perillosa quan no és conscient d'ella mateixa i es vol fer passar per certitud científica, d'una manera especial en la sociologia, la ciència política i el dret.

s lògic, doncs, que el dret no sigui una ciència exacta, malgrat que el seu exercici ha d'esforçar-se en esdevenir  una garantia de seguretat cívica i jurídica per a la ciutadania. Als estats  moderns és allò que se'n diu un "Estat de dret". L'Estat espanyol, però, està demostrant dues grans dificultats per merèixer aquest títol. En primer lloc, l'Estat de dret ha d'intentar evitar que es vinguin a legitimar situacions de fet que prèviament s'han aconseguit per la violència i la força. s el que reclamava i feia necessària una ruptura amb el règim franquista anterior i que es va limitar a convertir-se, en canvi, en  una reforma, profunda però reforma al cap i a la fi. Només cal recordar el procés d'elaboració de la nova Constitució i l'intent de cop d'estat tres anys després d'haver estat aprovada. En segon lloc, l'aplicació de l'Estat de dret durant aquests darrers anys a Espanya està esdevenint una manera de limitar les aspiracions democràtiques de les dues nacionalitats i de coartar principis democràtics tan elementals com és la llibertat d'expressió. La sentència del ja famós Tribunal Constitucional, absolutament mediatitzada per la voluntat política dels seus membres, i l'escandalós cas d'Egunkaria i del jutge Del Olmo, deixen les garanties jurídiques que han de facilitar la vida democràtica dels ciutadans d'aquest país a un nivell que ens recorda inevitablement perquè no es va fer la ruptura amb el franquisme.

Hem de denunciar persistentment aquesta situació. Els catalans hem d'intentar forçar una estructura jurídico-política, la Constitució, que per la manera com es va elaborar i com s'aplica es converteix en un instrument de coacció a les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya.