Si alguna cosa ha encertat la nostra televisió és l'eslògan Comencem de nou'. Perquè tot i l'èxit dels seus informatius, líders d'audiència, calia que l'efecte Sàez-Terribas arribés. I sembla que ara, sense hipoteques del passat, és el que es comença a endevinar en la nova programació.
s evident que una nació, una cultura i una llengua com la nostra, a més de l'eix fonamental i irrenunciable de la immersió lingüística, necessita també l'arma essencial de sensibilització nacional del segle XXI que és la televisió. TV3 ha estat, amb els seus clarobscurs, l'eina de cohesió nacional i creació d'imaginari col·lectiu més potent de què ha disposat el país. I per això, des dels més diferents interessos polítics i empresarials s'ha intentat encerclar-la i disminuir-la. Per aquest motiu, tot i les crítiques que farem, és molt necessari que la nostra societat civil i els sectors econòmics i culturals del país donin suport a les nostres televisions.
TV3, tant a l'època del pujolisme i del Dragon Khan del primer tripartit, com ara al govern del president Montilla, no ha estat utilitzada nacionalment tant com es podia haver fet. Hem deixat actuar els seus professionals amb independència i sense tenir en compte les seves etiquetes polítiques. I això, possiblement és bo per l'ètica periodística, per la pluralitat del país, però com sempre, el catalans hem actuat amb el lliri blanc a la mà. Només cal veure què ha passat a EITB en uns pocs mesos: la televisió basca ha estat presa per terra, mar i aire per professionals de TVE i La Ser. Sense complexes, estan espanyolitzant la televisió basca.
A Catalunya no hi ha el pacte antinatura i nacionalista espanyol d'Euskadi, i la presència d'ERC, d'una part majoritària d'ICV i els sectors catalanistes del PSC impedeixen una actuació a la basca. Però cal estar alerta.
La cadena pública catalana té la funció de defensar una llengua, una cultura i una nació escapçada, encara més ara que una sèrie de factors polítics i tècnics estan reduint TV3 a una televisió estricta pel Principat. En canvi, qualsevol canal de producció espanyola opera sobre el nostre territori. També, doncs, en el camp dels mitjans de comunicació, Catalunya necessita sobirania per poder operar lliurement.
TV3 necessitava començar de nou i n'esperem molt. Només estem a un any de revalidar el projecte del tripartit o obrir noves opcions, com podria ser una majoria nacional. I TV3 pot ser un dels factors clau en la decisió dels nostres ciutadans, i el començar de nou ha de ser entendre la funció de creació d'imaginari nacional que té com a eina fonamental audiovisual, davant l'allau d'imaginari col·lectiu espanyol i friki' que cada dia entra a casa nostra mitjançant la caixa tonta'.
Comencen a veure's signes positius: la renovació, en part, dels telenotícies, amb bons corresponsals com Anglada, Bassas o Galí, que obren la nostra televisió a la globalització en directe, tot i que encara queden les rèmores de les informacions de Roure, que desprestigien una televisió feta a l'Europa Occidental. La nova programació inclou el nou Àgora i multitud de programes nous, alguns d'ells per popularitzar i formar en la nostra llengua. A més del sempre interessant punt de vista de Miquel Calçada a l'exterior i una programació d'entreteniment que pretén ser líder sense caure als "grans hermanos" i altres subproductes d'aquesta mena.
Segur que Sàez i Terribas, a pocs mesos de les eleccions, rebran tota mena de pressions, però TV3, la nostra televisió nacional, hauria de quedar al marge d'aquests esdeveniments polítics. Hem de ser tots conscients que tenim poques eines, i les que tenim cal que actuïn amb el màxim d'independència i consens possible. No demanem que facin com les televisions espanyoles, que sí que són coherents i tenen sentit d'estat, però almenys, que TV3 posi per davant els interessos de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra nació.
