La pregunta que solen fer-se els partits que estant al govern passen a l'oposició després d'unes eleccions és: què hem de fer per tornar a governar? La fórmula tradicional per respondre a aquesta pregunta sol consistir a fixar dues estratègies diferenciades i sovint complementàries. En primer lloc, modificar el programa polític
per intentar acostar-lo a les preferències dels votants que han optat per la formació guanyadora per tal d'aconseguir la majoria suficient per tornar a governar.
En segon lloc, situant-nos en contextos multidimensionals (amb diversos eixos de debat), l'estratègia pot consistir a introduir una nova dimensió de competició electoral que permeti derrotar el partit que governa, tot i que potser continuarà dominant en les altres dimensions. La realitat sol ser més complexa que les dissertacions teòriques, però aquestes ens poden ser útils en certa manera.
Les darreres eleccions basques van comportar un canvi de Govern, malgrat la falsedat del relat espanyolista que narrà una derrota del PNB i el nacionalisme basc, que a efectes pràctics va significar el pas a l'oposició dels jeltzales. Després d'uns mesos de desconcert a les files basquistes, sembla que han recuperat l'estratègia. Aquesta setmana han presentat una proposta d'estabilitat institucional per afrontar la crisi econòmica al lehendakari Patxi López. Aquesta iniciativa, tal com ja s'ha assenyalat, ha retornat el protagonisme i la imatge pactista al PNB.
Però, més enllà d'això, hi ha dos elements que poden injectar optimisme als dirigents jeltzales. D'una banda, han aconseguit posar en un compromís a López, que amb un 61% de l'electorat en desacord amb el pacte entre socialistes i populars, es pot veure obligat a acceptar la crossa que ofereix el PNB. Això compliria el primer punt de la fórmula tradicional, que preveu un acostament al partit de govern per atreure'n part de l'electorat. Encara que cal tenir en compte l'escassa volatilitat del votant basc. D'altra banda, pel que fa a la segona part de la fórmula, és evident que, al País Basc, una dimensió afegida pot ser la recerca de la pau.
La necessitat de solucionar el conflicte polític per la via del diàleg és quelcom que ja ha estat explorat, tant per socialistes com per populars, i que el PNB fa explícit en el seu programa polític. En tot cas, quan es plantegi aquesta possibilitat, una altra vegada serà el PNB qui, des de l'oposició, podrà forçar que els socialistes la plantegin com un objectiu real.