Els mitjans acostumen a presentar els resultats de les mesures d'audiència cuinats de la manera que els resulta més digeribles. En aquesta darrera onada de l'EGM, però, el grup Godó ha hagut de posar les calderes a màxima potencia per tal d'amagar els mals resultats obtinguts a tots els fronts.
De fet, els nervis s'evidenciaven ja a principis de mes, quan un subtítol assegurava que TV3 es "desplomava" en els resultats d'audiència de juny. I si bé era cert que baixava el share, no era menys que era líder d'audiència (i, per cert, sense haver retransmès ni un sol partit de futbol, en ple mundial). Però ja se sap que Godó la té jurada contra els mitjans de la CCMA de manera que evita esmentar-los si no és per fer-ho en un context negatiu, ni que sigui a costa de retorçar la realitat. Com si el minso resultat de Rac1 depengués de la marxa de TV3 i no de les clamoroses deficiències del seu projecte televisiu.
Pel que fa a l'EGM, la darrera onada retornava Catalunya al lideratge i certificava que el programa matinal de Manel Fuentes superava al de Jordi Basté. Però a les pàgines de (pretesa) informació de La Vanguardia la lectura es feia agafant el conjunt d'onades que interessaven fins a trobar el període en el qual es podia vendre la idea que el presentador de Rac1 seguia sent líder. Més patètica encara va ser la resposta a la xifra de lectors de diaris, en la qual El Periódico recuperava el títol de diari més llegit. En aquesta ocasió, La Vangiardia ometia les xifres de l'EGM i, sense venir a tomb de res, aquell dia publicava unes de l'OJD centrades en la venda d'exemplars (camp en el qual, a diferència del nombre de lectors, el diari de Godó supera al de Zeta).
A l'hora d'informar de les audiències, La Vanguardia no ha entès que internet facilita molt que les dades circulin amb facilitat entre els lectors que volen assabentar-se de debò què ha passat. El diari funciona encara amb la pretensió gairebé feudal que l'espai mediàtic els pertany i que poden imposar el relat que els convingui. I, certament, les xifres de venda de diaris indiquen que se'n surten prou bé, però amb tractaments informatius com el d'aquests dies no semblen adonar-se que s'estan segant l'herba sota els peus.