Castellet ha estat un dels protagonistes més transcendents de la segona meitat del segle XX a Catalunya, quant a literatura i cultura, i va ser l'ànima d'Edicions 62 des dels inicis dels anys seixanta.
Barcelona ·
Aquesta setmana ens ha deixat Josep Maria Castellet, conseller i president del Grup 62 i teòric, crític literari, editor i escriptor. Castellet, pes pesant de la cultura catalana, ha estat un dels renovadors de la crítica literària catalana i ha destacat en el món editorial català, sobretot a Edicions 62 i a Seix Barral.
La seva obra editorial, íntimament lligada a la defensa de les llibertats i a la filosofia i el pensament cultural més proper a Europa, va influir directament en el resorgiment de la vida cultural i lietrària a Catalunya després del franquisme. A Castellet se li atorga l'esforç de quasi tota una generació de modernitzar el món editorial i literari a Catalunya. El seu nom va per sempre lligat a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), a Max Cahner, a la poesia catalana de la segona meitat del segel XX i a la crítica literària.
Castellet era conseller i president del Grup 62, grup dins el qual va desenvolupar bona part de la seva trajectòria com a editor, entre el 1964 i 1997. Entre la seva obra s'hi destaquen assaigs com La hora del lector (1957), Iniciació a la poesia de Salvador Espriu (1971) o Josep Pla o la raó narrativa (1978); antologies com Veinte años de poesía española (1960), Poesia catalana del segle XX (1963, amb Joaquim Molas) o Nueve novísimos poetas españoles(1970). De caràcter més autobiogràfic, Castellet va publicar obres com Els escenaris de la memòria (1988), Dietari de 1973 (2007) i Seductors, il·lustrats i visionaris (2009).