Barcelona ·
Amb la desaparició de Gorka Agirre, Euskadi perd un dels seus homes fonamentals, que van construir el seu guiatge nacional des de la discreció. No es podrà escriure la història dels últims 40 anys de la construcció nacional basca, sense tenir en compte la petjada de Gorka. L'Estat espanyol va intentar destruir-lo, però el seu coratge i la seva fermesa els va impressionar, i alguns responsables dels aparells de l'estat el van arribar a témer. Era, potser, un dels homes amb més sentit d'estat del PNB, proper a Juan Ajuriaguerra, Xabier Arzalluz, i al lehendakari Ibarretxe.
?Gorka Agirre, que va pertànyer durant 20 anys a l'Executiva de la formació i va ser responsable de Relacions Externes, ha mort als 59 anys després d'una llarga malaltia, segons han informat fonts d'aquest partit. La capella ardent s'instal·larà aquest dissabte a Sabin Etxea. El PNB, a més, donarà a conèixer en breu els actes organitzats en memòria d'Agirre. El polític, que va néixer a l'exili a Bèlgica el 1950 i es va llicenciar en Ciències Econòmiques, era nebot del que fos primer lehendakari, José Antonio Aguirre, i gendre de Luis María Retolaza, exconseller d'Interior del Govern basc.
?Afiliat des de molt jove al PNB, va formar part de l'Executiva del partit des de l'època clandestina. El febrer de 2000 va ser nomenat membre de la Comissió Permanent. A Bèlgica i França va entrar en contacte amb membres exiliats d'ETA i va servir de pont entre el seu partit i l'esquerra abertzale en diverses ocasions.
Va ser un dels interlocutors davant d'ETA i Herri Batasuna en la negociació que va conduir a la treva de 1998.
Sis anys abans ja havia representat el PNB en les converses que va mantenir amb HB per tractar d'arribar a una solució al problema de la violència a Euskadi. L'històric dirigent nacionalista va integrar la delegació del PNB que va firmar la Declaració de Barcelona amb nacionalistes catalans i gallecs el 1998, i va ser un dels enviats a representar el seu partit en la celebració de la Diada catalana.
?El 29 de juny de 2006, Agirre va haver de dipositar una fiança de 30.000 euros per romandre en llibertat després d'haver estat interrogat pel jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska, com a imputat per la causa en que s'investiga la xarxa d'extorsió d'ETA. El jutge Baltasar Garzón, a qui substituïa Marlaska, va rebaixar la fiança a 12.000 euros.
Dos anys després, el 16 de maig de 2008, va comparèixer davant de Garzón per revisar la seva situació processal. Gorka Agirre va assegurar el magistrat que "mai" no va actuar com a mitjancer d'ETA en el pagament de l'"impost revolucionari", ni va negociar amb la banda armada i va recalcar que "sempre" va recomanar "fer front al xantatge etarra".
El dirigent va negar que lliurés a ETA 54.000 euros procedents del xantatge a dos empresaris navarresos l'abril de 2006, tal com va dir la Policia, i va insistir que, malgrat els "suficients indicis" que tenien que ell no havia efectuat aquest pagament, van mantenir l'acusació.
?El 24 d'octubre de 2008, el jutge Garzón va retirar la seva imputació.
