Barcelona · La gravetat de la crisi és un fet que no admet discussió i que tampoc no es pot dissimular. Qualsevol mitjà informatiu ens parla dia sí i dia també de tancaments d'empreses, de reduccions de personal, de paralització del consum... No es tracta de ser alarmistes, però quan no es veu cap senyal de sortida d'aquest forat, és inqüestionable que això constitueix un problema ben seriós per a tothom.


Des de fa temps, des de CiU hem reivindicat la necessitat d'un gran pacte entre tots els agents econòmics per combatre la crisi. Durant la transició, quan els problemes econòmics eren de dimensions semblants i això pertorbava la possibilitat d'aconseguir la democràcia, els Pactes de la Moncloa van aportar serenor i estabilitat. Avui dia caldria alguna cosa semblant, entre altres raons perquè no sembla que el Govern disposi de cap estratègia ni que ningú sàpiga què cal fer. Com a mínim, amb una bona dosi de consens, els agents econòmics podrien prendre decisions en un marc general de major seguretat.

Tristament, però, ningú no ens ha fet gaire cas. Ni el PSOE ni el PP semblen voler un acord fonamental per a l'economia, les empreses i les famílies. Per contra, mentre es neguen a participar en aquest acord, tots dos partits irreconciliables s'entenen sense problemes per impedir que el PNB governi al País Basc. Tal vegada la crisi i els milers i milers d'aturats que cada dia s'afegeixen a les llistes d'atur no els importen, ni poc ni gaire.

Un dia o altre el sentit comú s'imposarà. Dies enrere, el president del BBVA va reclamar públicament "un gran pacte econòmic i social per afrontar els problemes existents". Tampoc no sembla que li hagin fet gaire cas, però és una prova més de la irresponsabilitat del Govern i dels que s'anomenen "grans" partits estatals.

No ens hem de preocupar, però, perquè mentre aquí les empreses s'enfonsen, els treballadors perden la feina, els autònoms han de tancar portes i les famílies passen dificultats impensables per arribar a fi de mes, aquí, el president Rodríguez Zapatero només pensa en refundar el capitalisme. Segur que ho aconseguirà: a aquest pas, el model espanyol serà únic al món: un erm de misèria.