Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 9 de de gener del 2012 | 15:48
Opinió · Euskal Herria
Humbert Roma
Periodista

El PNB no hi era

La multitudinària manifestació de dissabte a favor d'un canvi substancial en la situació de les persones basques empresonades a causa del conflicte nacional amb el Regne d'Espanya ha estat un fet de contundència inqüestionable.

Fruit de multitud de factors, sobretot del final de l'activitat armada d'ETA i de la nova estratègia de l'esquerra independentista encara il·legalitzada –i amb dirigents empresonats, convé no oblidar-ho– en favor de la lluita per vies exclusivament pacífiques i democràtiques. Una estratègia que ha aconseguit aplegar partits i persones de sensibilitats diverses dins el camp de l'independentisme i el sobiranisme, primer en la coalició Bildu i, després, a les darreres eleccions a Corts espanyoles, en un pacte més ampli com és Amaiur, amb una participació clau com la d'Aralar superant vells enfrontaments molt profunds.

Per a una pau consolidada al País Basc és clau l'alleujament de la situació penitenciària especialment dura que pateixen presos i preses bascos, amb una política de duresa que porta molts anys sense pràcticament moure's si no és a pitjor. Una de les característiques principals de la qual és l'allunyament a centenars de quilòmetres del seu país. Seria el primer pas per anar-ne fent d'altres en el procés d'acompliment –si cal amb mesures individualitzades que al final abastin a totes les persones empresonades, com es va fer a Irlanda, perquè no es pugui parlar d'indult generalitzat– del segon punt de la declaració de la conferència internacional que cinc facilitadors internacionals per la pau d'altíssim nivell –entre ells, l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan– van fer a Donosti el 17 d'octubre passat:: "Si aquesta declaració (la d'ETA de cessament definitiu de l'activitat armada, inclosa al primer punt) es fa efectiva (com es va fer poc després) instem els governs d'Espanya i França –deien els firmants– a donar la benvinguda i acceptar el començament de converses (amb ETA, com deixava clar el primer punt) per tractar exclusivament les conseqüències del conflicte".
Sobta, tenint en compte totes aquestes circumstàncies, l'actitud del PNB desmarcant-se de la manifestació de dissabte
Entre elles, tot i que sense que els firmants les esmentin expressament, hi ha –com en tot conflicte armat– l'entrega de les armes sota control internacional i l'alliberament dels presos. Sobta, tenint en compte totes aquestes circumstàncies, l'actitud del PNB –que del 13 al 15 de gener té convocada la seva Assemblea General i amb qui ara Amaiur es juga l'hegemonia política al País Basc– desmarcant-se de la manifestació de dissabte que tant de ressò popular i mediàtic ha tingut, tot i que segueix donant suport a una reforma de la política penitenciària a favor dels drets dels presos i preses bascos.

Entre els diversos arguments dels dirigents penebistes –que recorden encara el trencament de la treva de Lizarra el 1999, una treva en què tant s'hi havia implicat el partit–, un dels més contundents és potser el d'Iñaki Anasagasti al seu bloc: "Així com el 1999 –diu Anasagasti– vam anar a la manifestació (a favor dels presos), aquest dissabte no hi anirem. Hi falta el requisit previ i no és sinó un de molt senzill. Que els presos i les seves famílies li diguin a ETA que desaparegui. Només això". Una condició, ara com ara, difícil d'acomplir quan precisament el que plantejaven els facilitadors internacionals és que siguin ETA i els governs espanyol i francès els qui tractin "exclusivament les conseqüències del conflicte".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Humbert Roma
Indica publicitat