Barcelona · Fa temps que el govern de Rodríguez Zapatero parlava d'un dels seus projectes estrella, la llei d'economia sostenible. Abans de saber-ne el contingut, tothom ha vingut especulant sobre allò que hi podria haver darrere d'un títol tan pompós i enrotllat. Durant temps i temps, empesos per la bona fe, alguns hem pensat que allà dins hi hauria tot de receptes màgiques per reduir al no res la no gaire sostenible xifra de quatre milions d'aturats (que ja hi som), o que allà s'hi contindrien les grans línies de seriosos pactes d'estat entre tots els sectors econòmics, o que es parlaria del futur energètic, de les grans infraestructures imprescindibles per seguir endavant i per no ofegar la nostra economia...

Llàstima de les ungles que ens hem menjat esperant la resolució del misteri. I és que, una vegada més, darrere de l'avantprojecte presentat no hi ha pràcticament res més que el seu títol. Una mica recorda allò de la mona i la seda... Per molt que ho vulguin etiquetar tot de "sostenible", si no hi ha res a dins, el projecte no se sosté per enlloc. I d'aquí a no gaire, segur que tindrem una llei d'ordre públic sostenible, forces armades sostenibles, impostos sostenibles, ministeris sostenibles i... en definitiva, una situació real insostenible.

En parlarem molt d'aquesta llei. Ara com ara, però, només podem parlar de tot allò que no hi és. No hi ha, per exemple, cap mesura de foment de l'ocupació. Tal vegada aquesta no sigui una preocupació sostenible per al nostre Govern, però de debò que afecta el sosteniment de moltes i moltes famílies en situació angoixosa. Tampoc, com deia, no hi ha cap incitació als grans pactes necessaris, llevat d'afirmar més o menys que el Govern els impulsarà (i espero que amb major decisió que no pas fins ara). No es parla de reformes estructurals. Podríem parlar de competitivitat, d'inversions, de prioritats econòmiques... Però això sembla que no interessa als promotors de la llei, interessats només en el seu títol i en el seu titular.

I encara que no es vulgui obrir la caixa de Pandora de la reforma laboral, sí que s'hauria de tractar, per exemple, la clamorosa necessitat de la reforma de la justícia i, en especial, la penosa i lamentable situació del via crucis dels ciutadans i de les empreses quan entren en la via moribunda dels tribunals econòmic-administratius. Pot semblar una qüestió menor, però no ho és, i menys encara per les persones físiques i jurídiques que han de presentar costosos avals per evitar l'execució de les liquidacions d'Hisenda i que esperen durant anys i anys a què es mogui un paper. Només és un exemple, òbviament, però la nostra economia necessita moltes i moltes millores per a ser eficient, competitiva i útil per generar tot el progrés i benestar possibles al conjunt de la societat i a les generacions venidores. Dissortadament, després d'intentar veure el contingut de la llei i no trobar-lo, tot comença a semblar encara més insostenible.