Barcelona · Tot i que una certa premsa intentarà que la calor i les meduses siguin notícies de primera plana, aquest estiu els catalans tenim qüestions sobre la taula força més importants i transcendentals per al nostre futur a curt, mig i llarg termini. Efectivament, les properes eleccions al Parlament de Catalunya no seran uns comicis menors perquè arriben en un moment polític i social inèdit a la política catalana en el darrer quart de segle.

Així, tot i l'esforç de l'espanyolisme i de l'unionisme -amb la sorprenent complicitat de certa esquerra catalana- per dibuixar Catalunya a partir dels eixos antics d'esquerra i dreta, abordem unes eleccions on allò que marcarà les forces polítiques serà la seva adscripció política a Catalunya i Espanya. Ras i curt, clar i català.

Mentre el Partit Popular a Catalunya mirarà de rendibilitzar al màxim l'esglai que genera la normalització de les opcions sobiranistes en una part minoritària de la societat catalana, els socialistes catalans afronten aquests comicis amb una clara divisió interna que sembla que guanyarà -amb el respectiu cost electoral- l'opció més espanyolista, tal i com expressen els neguits de noms significatius com Tura o Castells. Socialistes i populars, no en tinguem cap dubte, faran amb Catalunya el mateix que han fet amb la sentència del TC: posar-se d'acord.

A l'altra banda, ens cal escoltar amb deteniment les veus provinents dels partits catalans. Iniciativa, per ara, deixa clar que ells només contemplen l'opció del tripartit, Esquerra se'n desmarca per boca del seu líder, Puigcercós, malgrat la poca credibilitat que té aquesta equidistància electoral transitòria', tal i com la va batejar Felip Puig; i Convergència ho té tot de cara si atenem a les perspectives electorals que dibuixen totes les enquestes electorals.

Però el repte de Convergència no acaba amb el Govern de la Generalitat. s més, diríem que tot just comença. La societat catalana es veu abocada a prendre decisions polítiques transcendents i el proper president de la Generalitat ha d'assumir el repte amb la dosi necessària de determinació i coneixement fruit de l'enllaç amb una societat civil disposada, com mai, a canviar el model polític.

Aquest estiu i aquesta propera campanya electoral ens toca demanar el millor dels nostres líders polítics i de les seves formacions polítiques. Una part significativa de la societat catalana es va expressar amb claredat el proppassat 10 de juliol i sembla poc disposada a perdre l'oportunitat de canvi que tenim a l'abast.