Una hora de castellà imposada a l’escola catalana pel Govern espanyol no és un període de temps de 60 minuts, és una arbitrarietat i una metàfora. És la metàfora de la debilitat i subjecció del Govern català al Govern espanyol, però és quelcom encara més escandalós, és una eina acordada entre Governs amics per a trencar el model d’escola catalana. És la metàfora de la desnacionalització.
El Govern de CiU va fer de la llengua pròpia el vehicle de l’educació a les escoles i ho aconseguí sense pors ni escarafalls i sense cedir a les pressions dels diversos Governs espanyols, PSOE i PP. Fer de la llengua catalana la identitat visible i substancial de l’escola era fer una escola catalana, totes les matèries del pla d’estudis impartides en català, excepte la llengua castellana i l’estrangera. Aquesta normalitat ara es troba en perill. El Govern espanyol ha anat més lluny que els Governs anteriors : tres hores de castellà o dues i una assignatura impartida en castellà, la segona part de la disjuntiva és l’atac més virulent que mai no s’hagi fet des d’un Govern espanyol al model d’escola catalana i a les competències educatives del Govern català.
El Govern català donà el seu acord als Reials Decrets en aquells termes perquè s’adiuen amb l’objectiu del PSC-PSOE de convertir l’escola catalana en una escola catalano-espanyola. L’objectiu del Govern Montilla , assumit per ERC i ICV, és el de fer de l’escola catalana una escola bilingüe per tal que, segons l’ideari desnacionalitzador socialista, es correspongui amb la pretesa realitat social. No ens pot sorprendre però sí escandalitzar que al Decret presentat pel Conseller d’Educació s’implanti el bilingüisme vehicular, possibilitant que a més de l’assignatura de llengua castellana, hi hagi una matèria impartida en castellà. Si el Decret s’aprova en aquests termes el camí cap al bilingüisme a l’escola catalana serà una realitat irreversible, la pèrdua de la identitat, el debilitament de la llengua catalana i una ferida sempre oberta.
