Barcelona · Com es sabut, des de fa anys politòlegs, sociòlegs i economistes ens han dit i repetit que la creixent internacionalització de l'economia i, en termes generals, la globalització en tots els ordres ha fet perdre valor a la sobirania política, avui relegada a afers secundaris si tenim en compte les necessitats concretes dels ciutadans. Per tant, reclamar la sobirania és una cosa del passat i sense sentit ja que, a més, el desenvolupament va exigint cada menys Estat i més lliure mercat.

Allò que resultava sospitós és que els que més pregonaven aquesta asseveració eren els que ja la tenien, la sobirania.

Aquests darrers mesos hem anat veient, però, l'error d'aquestes afirmacions. Als Estats Units, paradigma de la liberalització econòmica, estem veient com el Congrés l'Administració Pública intervindrà i prendrà mesures urgents per salvar l'economia i procurar mantenir  les condicions perquè les necessitats dels ciutadans puguin cobrir les seves necessitats. I a Europa, els Estats han decidit sobiranament que cadascú  prendrà les mesures que cregui convenient i s'han negat a crear un fons comú. Això sí, procuraran coordinar-se. En qualsevol cas, la cessió de sobirania cap espais polítics més amplis serà sempre una decisió sobirana de cada Estat.

Val més que deixin de parlar-nos de la manca de sentit de la sobirania i que ens diguin clarament que no estan disposats a acceptar la decisió democràtica de qualsevol nació subestatal a decidir el seu propi futur polític com millor li sembli.