Primer va ser l’aeroport, després la xarxa elèctrica de la capital del país. Renfe Rodalies ja és una constant. La manca d’inversions perllongada en el temps es va fent notar a Catalunya, i especialment en aquestes infraestructures que són serveis bàsics per als catalans i catalanes i que, malauradament, encara depenen de l’Estat.
Catalunya ja ha fet prou esforços fiscals i ha patit un espoli estatal continuat perquè ara els seus ciutadans no puguin rebre, no ja més, sinó la justa part d'inversió que els correspon. Hem de reclamar a l'Estat, que si vol exercir d'Estat per a Catalunya, ha de retornar en inversions el que diu la llei, l'Estatut, i aportar un 18,85% dels pressupostos sobre infraestructures. Hem de recordar a l'Estat que si vol gestionar les infraestructures del nostre país, i mentre no ho aconseguim fer nosaltres, ha de correspondre al 25% de la factura elèctrica que paguem els catalans i fer un manteniment de la xarxa digne d'aquesta notable quota. Hem de recordar a l'Estat que Rodalies s'ha de traspassar quan més aviat millor però amb els dèficits resolts i amb les partides pressupostàries adients per a la seva gestió. Tot això, l'Estat ja ho sap. Però no hi ha hagut mai cap voluntat per part del govern espanyol de torn de descentralitzar-se, de cedir ni una mínima part del seu poder, de les seves competències. Uns i altres, al Govern de l'Estat, han actuat sempre com un govern centralista, ben lluny d'aquella plurinacionalització que alguns tan pregonaven.
Ja fa temps que se'ls veu el llautó. I els catalans no ens ho podem mirar de braços plegats. Hem de dir ‘prou' i avançar junts, d'una vegada, cap a la plena sobirania.
