Barcelona · Mentre es continua a l'espera que finalitzi el colebrot del TC i quin dia, finalment, es coneix que acaba quedant -novament retallat o interpretat- de l'Estatut, som a les portes d'una nova legislació estatal que pot laminar les competències catalanes en un sector que, a més, té un important pes industrial i cultural: l'audiovisual.

El projecte de llei presentat pel govern espanyol i que aviat iniciarà el seu debat parlamentari, pot suposar un severíssim pas enrere en un terreny en el que el Parlament de Catalunya havia situat normativament les regles de joc entre el sector públic i el privat, la seva autoritat audiovisual -el CAC- i la seva corporació pública -la CCMA- a nivell de les democràcies europees amb més anys de trajectòria en la definició de les regles de joc d'una qüestió d'interès públic tan important com aquest.

La setmana passada, a la jornada anual d'UTECA es van llançar una sèrie de missatges que, sense representar cap sorpresa del que fins ara han reclamat -i fins i tot aconseguit" del govern espanyol, il·lustren què hi ha darrera d'aquest nou procés de reconcentració de la producció televisiva a l'entorn d'un nombre molt concret d'empreses ubicades, o molt ben relacionades, amb els grans operadors estatals privats. Com amb el tema aeroportuari, la combinació de legislacions i de l'acció público-privada estatal ha estat potenciant artificialment un "Barajas" audiovisual que, amb aquest projecte de llei esdevé més amenaçador encara per al nostre "El Prat"; pensant tant en el servei públic com en la producció independent.

Una preocupació que diferents entitats representatives dels milers de professionals que hi treballen ja han començat a fer públiques. Serveixi d'exemple de com s'està volent reforçar aquest "Barajas" audiovisual algunes de les afirmacions fetes la setmana passada a la jornada d'UTECA (l'organització que aplega els operadors televisius privats de concessió estatal): primera, agrair la "lleialtat" de la vicepresidenta Fernández de la Vega alhora de redactar el projecte legislatiu, d'acord amb la voluntat exclusiva d'aquests grups; segona i més coneguda, l'esperança que durant el tràmit parlamentari s'estengui a televisions com TV3 la impossibilitat de poder finançar part dels costos del seu servei públic a través de la publicitat, i així anar-les deixant fora de joc; i tercera, avançar un tema que gairebé ningú no n'ha parlat: demanar que amb la reubicació de les freqüències de la TDT, es redueixi el nombre de canals que ara estan en mans d'operadors locals o "autonòmics" (llegim nacionals).

Els diputats catalans, un cop han rebut les al·legacions d'entitats i organitzacions, com ha estat el cas del Col·legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya, tenen la responsabilitat d'aconseguir reduir --o millor encara eliminar-- les amenaces que conté l'actual redactat legislatiu. El que facin o s'abstinguin de fer, no afectarà només al món de la comunicació audiovisual, sinó al conjunt de la ciutadania. Esperem una actuació el màxim d'unitària possible de tots ells, amb independència de la seva adscripció ideològica.