Barcelona ·
Quan parlem de la polèmica que s'ha viscut -i encara es viu- a Vic aquests darrers dies ens hem de centrar en diversos punts que ens ajuden a entendre què ha passat i què ha portat aquest ajuntament a prendre determinades decisions:
(1) Hi ha un problema de subfinançament dels consistoris. Els ajuntaments haurien de tenir molt més poder i més pressupost del que disposen actualment. De fet, l'administració com més propera al ciutadà millor actua. En aquest sentit seria bo encaminar-nos cap a un model nòrdic on els municipis són els encarregats de la majoria de les polítiques socials. No cal dir que el traspàs de competències DE FORMA INDISOLUBLE ha d'anar acompanyat d'un traspàs d'ingressos públics per fer-hi front.
(2) El que pretén fer l'alcalde de Vic no és legal. Bàsicament perquè el Col·legi d'Advocats així ho ha determinat. No correspon a cap bufet privat d'advocats determinar si és o no és legal, això és feina dels advocats de l'Estat. A més, el bufet d'advocats d'en Roca -alt càrrec de Convergència durant molts anys- és prou independent com per dur a terme aquesta feina? Si s'encarreguen estudis fora de l'Administració és precisament per evitar l'arbitrarietat. Què en pensaríem d'un estudi de la FAES que determinés que el castellà està perseguit a Catalunya? I no tingueu cap dubte que aquesta en seria la seva conclusió... de la mateixa forma que ningú tenia cap dubte que el posicionament del bufet d'en Roca seria a favor del partit en el que ell mateix milita.
(3) "Si el consistori empadrona una persona li està atorgant un document oficial, i per tant l'està començant a legalitzar". Doncs sí, però això no és cap problema. Més aviat al contrari. Un dels requisits per obtenir la ciutadania és demostrar que portes un determinat temps al territori i la forma de documentar-ho més habitual és mitjançant l'empadronament. El padró és una eina més per obtenir la legalitat i una mostra de la col·laboració entre consistoris i l'Estat.
(4) Fa falta més anàlisi econòmic. Soc partidari de l'anàlisi econòmic de les polítiques públiques. I encara diria més, en soc un maniàtic. s vital i indispensable que s'analitzi el que es gasta, on es gasta, de quina forma i posteriorment fer-ne una avaluació de resultats. Com he comentat al principi hi ha un problema de subfinançament dels ajuntaments, ara bé, això és un problema de l'Estat i la seva inversió en polítiques públiques i socials o, el que és el mateix, del seu Estat de benestar encara per desenvolupar. Hi ha moltes coses que es poden fer per solucionar-ho: racionalitzar les despeses, reduir el dèficit impositiu d'Espanya amb Europa, augmentar la despesa social i demés reformes encaminades a actualitzar l'Estat de benestar espanyol al nivell que li correspondria per desenvolupament econòmic.
I un cop exposats els arguments, on crec que la majoria de ciutadans estarem d'acord... Què hi tenen a veure els immigrants en tot això? Els problemes són de subfinançament dels consistoris, la saturació de serveis públics n'és tan sols una de les conseqüències. Si hi ha competència per béns i serveis de segon ordre (tiquets menjador, places de llars d'infants...) o de primer (sanitat, educació...) no és per culpa d'una alta demanda, és per culpa d'una baixa oferta.
Deixem de culpar al dèbil i exculpar a un Estat que no ofereix als seus ciutadans els béns i serveis que li pertoquen pel seu nivell del PIB. L'ajuntament de Vic, en lloc de tractar de desfer-se de la seva obligació d'oferir serveis a un col·lectiu, el que hauria de fer és muntar un bon ciri reclamant a l'Estat més finançament per tal de dotar la seva ciutadania dels béns necessaris. I de ciris se'n poden muntar un munt. Des d'objecció fiscal fins a rodes de premsa setmanals, fomentar el debat econòmic o l'exposició d'estudis econòmics sobre la inviabilitat del sistema actual als mitjans de comunicació. Però insisteixo, aquesta inviabilitat cal solucionar-la amb més recursos, no pas reduint beneficiaris.
