Aquests dies d’inici de curs universitari haurà estat habitual aquella situació que fins i tot hem vist reflectida al cinema. Un professor comença una classe en català i de sobte s’aixeca un erasmus o semblant i diu “en castellano, que no lo entiendo ”. El tema del canvi de llengua és un dels clars exemples que una solució fàcil a curt termini, que evita tensions, és a la llarga un llast enorme pe Aquests dies d’inici de curs universitari haurà estat habitual aquella situació que fins i tot hem vist reflectida al cinema. Un professor comença una classe en català i de sobte s’aixeca un erasmus o semblant i diu “en castellano, que no lo entiendo ”. El tema del canvi de llengua és un dels clars exemples que una solució fàcil a curt termini, que evita tensions, és a la llarga un llast enorme pel futur del català a la universitat i la pèrdua de prestigi i percepció d’utilitat. La majoria dels qui hem donat classe a la universitat sabem de què estem parlant i precisament que allò que s’esdevingui després d’aquells tensos segons pot dependre de moltes coses. Depèn, sobretot, de si el professor té una postura pre-estaberta sobre el què ha de fer en aquests casos. Si l’agafa desprevingut pot sucumbir ràpidament al contundent argument de “así lo entendemos todos” o en el fatídic i demagògic “votem!” que decanta sempre a les posicions menys compromeses. En aquestes ocasions, desgraciadament, encara cal un cert grau de militància lingüística. També depèn del posicionament del centre universitari, tant sigui públic o privat, de si dóna algun criteri general per com desenvolupar-se en aquestes situacions. Si el professor te un clar compromís per la llengua però el centre no el recolza pot arribar a ser titllat d’”intolerant” per part dels estudiants. I si no el té i el centre tampoc, ja podeu suposar què passa... I també depèn dels estudiants catalans. Resulta molt dur que mentre el professor argumenta en castellà a l’ erasmus el perquè farà la classe en català, els alumnes se’l mirin amb aquella cara de “entre poc i massa”, “però si el castellà l’entén tothom...”. Tot i que el paper del professor i del centre és important també cal que els estudiants es mullin quan arriba el moment. Sortosament no tots els estudiants amaguen el cap sota l’ala. Aquest dijous 16 d’octubre passat la Comissió Universitats de la Plataforma per la Llengua, amb el suport de moltes altres organitzacions, ha organitzat una gran festa de benvinguda als erasmus amb un objectiu doble. Que els estudiants estrangers siguin conscients de la realitat catalana i que els estudiants catalans siguin actius en aquest procés.
