Barcelona · Cal no perdre de vista l'alternança política com a fet normal en democràcia  que toca practicar amb normalitat. Amb normalitat i, afegiríem, amb responsabilitat tant pels que perden confiança -si la perden- com dels que la guanyen -si la guanyen-.

Aquesta obvietat sembla no ser-ho tant en el tram final d'aquest segon Govern tripartit. Perquè si bé és lògic entendre que una coalició de Govern pateix un desgast quan s'acosten les eleccions perquè totes les parts volen marcar perfil propi, no sembla tan lògic la renúncia pública que fan socialistes i republicans d'una fórmula de Govern en la que han estat, ni més ni menys, peces essencials. La defensa del model, doncs, ha quedat només en mans d'Iniciativa i el seu testimonial, i respectable, percetantge de votants.

Cal tenir en compte que les renúncies actuals tenen una part important de gesticulació. Així, tot i la pretesa solemnitat que els socialistes han volgut atorgar a la promesa de Montilla de no reeditar el tripartit, el TN vespre del mateix dia de l'anunci va deixar el president en evidència en recuperar unes imatges de la precampanya de 2007 en què José Montilla feia exactament la mateixa promesa. De la mateixa manera, Puigcercós s'entesta a marcar unes fites i unes distàncies -equidistàncies, en diuen- que la història recent defineixen, com a mínim, de volàtils un cop els electors han exercit el dret a vot.

Però més enllà de la gesticulació i dramatització pròpia de la precampanya -i de l'acord unànim sobre la pèssima herència del tripartit-, hi ha qüestions que apunten a la intel·ligència de la gent del carrer i a la seva capacitat, força al límit, d'aguantar, permetre i pagar les contradiccions d'un Govern erràtic.

Ens referim, concretament, a la limitació de velocitat a 80km/h aplicada a les vies ràpides d'accés a la ciutat de Barcelona. Allò que fa anys que denuncien els soferts usuaris d'aquestes vies -que és una mesura inútil, que entorpeix encara més la circulació i que és resultat de posicionaments estètics d'una petita minoria-, ara ja ha estat assumit per les forces de Govern i, arribada la campanya, s'avenen a dir que és una mesura que s'ha d'estudiar' i que es podria flexibilitzar'.

Aquelles persones que han patit i pateixen el papanatisme polític en forma de normatives estètiques mereixen més respecte i més consideració que una nota contradictòria -i mai de disculpa- quan s'acosten les eleccions.

La desafecció política també es combat amb la rigorositat i la coherència i molt poc amb la retòrica. Si efectivament es tracta d'una llei que cal flexibilitzar i ara tothom sembla obert a canviar-la per injusta, semblaria lògic demanar disculpes als conductors multats per anar a velocitats estratosfèriques -com ara a 94km/h- i tornar-los l'import de les multes i els punts furtats.

Aixó sí que serien fets i no paraules', però em temo que seria demanar massa, oi?