Barcelona · La setmana passada al Congrés de Diputats el diputats socialistes catalans es negaven a votar exactament el mateix que el president socialista de Catalunya havia proposat i que els seus companys havien votat al Parlament de Catalunya. Existeix el PSC? El president del país pot quedar al marge d'aquest fet? El president del PSC pot fer cas omís a aquesta situació? Algú explicarà al país a què juga el PSC? On és la dignitat del President del país i del PSC?

La mateixa setmana passada, el govern socialista estatal, amb ministres del PSC, va presentar una nova retallada pressupostària pel que fa a inversions en infraestructures. Més enllà de qüestionar la mesura des del punt de vista de l'impacte negatiu en l'economia pel fet que pot suposar la destrucció de 100.000 llocs de treball més, el resultat és que Catalunya és una de les comunitats més afectades. Retallada de 1.214 milions d'euro, un 12'60% del total de l'ajust. El govern català en sabia res? Més enllà de l'aturada en l'execució d'obres necessàries i ja prou endarrerides, es tracta d'un nou incompliment de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut, que preveu que la inversió a Catalunya en infraestructures de l'Estat no pot baixar del 18% del total de la inversió. Sense oblidar que des de l'aprovació de l'Estatut, el govern socialista de l'Estat no ha invertit 1.500 milions d'euros - més segons nosaltres-  que, segons la Cambra de Comerç, tocaria invertir en compliment de l'Estatut.

El país necessita un nou president i un canvi de govern que sigui capaç de parlar de tu a tu al president de l'Estat, sense por, i que davant d'un greu incompliment, que afecta a les possibilitats reals de fer més competitiva la nostra economia i que afecta a la nostra capacitat de generar nous llocs de treball, l'obligui a rectificar i a complir la llei. L'Estatut és llei, i la disposició addicional tercera constitucional i vigent.

Però el país té avui un President que, el dia que s'anuncien retallades greus a la inversió a Catalunya per part del govern de l'Estat, es dedica a avalar la credibilitat de Zapatero enlloc de plantar-li cara. Montilla va posar de manifest la passada setmana, una vegada més, que els seus interessos partidistes estan per sobre dels del país. Mai Catalunya havia tingut un president de la Generalitat tant sotmès als dictats de Madrid. No deixa de ser curiós que aquesta submissió coincideixi en un dels moments més difícils de relació entre Catalunya i Espanya.

El moment no es fàcil però el país té ganes i energies per fer un canvi en profunditat d'actituds i de mentalitat. Molta gent vol un canvi, però no només de govern, també d'actituds, de mentalitat. Catalunya vol una altra manera de  fer política i de governar. La gent vol que es facin les coses diferents i que el canvi sigui en profunditat. Les  properes eleccions al Parlament han de servir perquè Catalunya disposi d'un nou govern fort, amb les idees clares i les mans lliures que pugui entomar el reptes que tenim i liderar una recuperació moral, econòmica, social i nacional del país. Un govern cohesionat seriós i responsable.

Posem rumb a Ítaca, cap allà on una majoria del poble de Catalunya vulgui.