Finalment el tancament de TV3 al País Valencià –que ja fa mesos que dura- s’ha consumat amb l’apagada dels repetidors que encara emetien la senyal dels canals de la CCRTV a la majoria de la població valenciana. Certament, Camps amb el cas Gürtel és un animal ferit i és encara més perillós que abans. Però és una simplificació excessiva atribuir la persecució a ACPV i el tancament de TV3 a una simple voluntat de tapar els seus problemes judicials: darrere d’aquest episodi s’hi concentra l’essència de l’estil de governar del Partit Popular: obsessionat amb el control de la informació i amb imposar el seu model de societat. Per això el PP és, després de quinze anys al poder i malgrat gaudir d’una còmoda majoria parlamentària, un partit activista que lliura contínuament la batalla ideològica i de poder en tots els àmbits de la societat. Tant és que l’oposició estiga afeblida i dividida, o que no aconseguesca suficient penetració electoral. Per dir-ho amb una metàfora militar, no volen ferits ni presoners i només els val la victòria total. I, per exemple, han intentat aprofitar la qüestió de TV3 per expropiar el centre cultural Ocutbre i esborrar Acció Cultural del mapa.
Al PP valencià no volen ferits ni presoners i només els val la victòria total
Potser això no s’ha entès sempre prou bé des de Catalunya, on hi ha qui ha volgut veure en el PP de Camps una dreta raonable amb qui s’hi podia tractar amb una certa normalitat i, fins i tot, fer-hi negocis. El cinisme sense límits i la manca absoluta d’escrúpols que han demostrat els governants valencians –capaços, per exemple, de passejar-se per Barcelona parlant en català i fent bona cara i, al dia següent, negar públicament la unitat de la llengua- ha agafat alguns a contrapeu més d’una vegada.
Ara Camps ha pres els repetidors de TV3 com a ostatges i demana un nou múltiplex (més canals per repartir entre els seus amics de l’extrema dreta mediàtica) com a rescat. El segrestos no tenen mai una solució perfecta, però sol ser més raonable pagar el rescat que deixar morir el segrestat. El problema és que el PSOE –que té la clau del rescat- no té massa interès en l’ostatge, tot i que costa de creure que des de Catalunya, si hi ha voluntat, no se’l puga forçar cedir en aquesta qüestió. Ara bé: cal no oblidar qui és el segrestador en aquesta pel·lícula.
