S'ha perdut una batalla però no la guerra, va dir l'Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià, quan es van tancar els repetidors de TV3, però no sabia on es disputaria la pròxima batalla ni quan es guanyaria la guerra.
De fet, hi ha molts fronts oberts, el dels tribunals espanyols, el d'Europa, el de la pressió popular, etc. Tots són importants i totes les batalles s'han de lliurar per aconseguir que TV3 torni al País Valencià.
La batalla dels tribunals, de la qual parlava l'Eliseu Climent, ja ha començat. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha emès una nova sentència que ha provocat una divisió entre els seus membres. Dos, dels cinc que el formen, han emès un vot particular en contra del contingut del text. El tres contra dos d'aquest Tribunal obre una escletxa jurídica que permet demanar-ne la nul·litat.
La sentència demana el tancament dels repetidors pels quals emetia TV3, que són propietat de la Fundació Ramon Muntaner juntament amb Acció cultural del País Valencià, a més del tancament se'ls imposa una multa d'un milió d'euros. La Fundació Ramon Muntaner ha dit que acudirà al Tribunal Suprem perquè dos dels magistrats posen en dubte la competència de la Generalitat valenciana per decidir sobre TV3, afirmen que la sanció és arbitrària i desproporcionada i consideren que els fets no estan tipificats.
Aquests arguments són més que suficients per qüestionar la sentència i són prou contundents perquè el Govern de Catalunya es replantegi la seva actitud davant del tancament de TV3, i plantegi accions més eficients que demanar a Francisco Camps que reconsideri aquesta decisió. Aquest personatge ja fa temps que ha decidit que no vol fer res per la llengua valenciana.
El Govern de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i, també, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua haurien de denunciar aquesta situació davant de la Unió Europea, perquè les tres institucions han de vetllar per la unitat de la llengua i els arguments per tancar TV3 es basen precisament en la negació d'aquesta uniat.
Després de guanyar la guerra dels noms i aconseguir que el Govern espanyol accepti dos noms català i valencià per a la mateixa llengua, malgrat les 35 sentències en contra, el Partit Popular continua inexorablement el seu camí cap a la destrucció del valencià. Però tots, i el Govern de Catalunya el primer, tenim el deure de fer tot allò que puguem i d'utilitzar tots els mitjans que estiguin al nostre abast per aturar aquest genocidi lingüístic.
