Barcelona ·
L'exvicepresident del Parlament basc, Gorka Knörr, explica en l'article Tupinada i futur', publicat a l'avui, la seva visió sobre els resultats electorals bascos i el tipus d'oposició, "ferma i coherent", que haurà de fer el PNB a partir d'ara. Per Knörr, amb la Llei de partits i el més que probable pacte PSE-PP, es demostra que "alguns parlen de transversalitat" però "no la practiquen pas". "I queda clar -afegeix- que la divisió de les forces nacionalistes, combinada amb les trampes i el bombardeig mediàtic, deixa les mans lliures a l'unionisme espanyol per arraconar cada dia més les opcions nacionals basques i catalanes".
Knörr recorda que "no ha passat res que alguns no haguéssim anunciat i denunciat fa temps, és a dir, la maniobra Aznar/Mayor Oreja per assolir la majoria absoluta d'allò que anomenàvem el PPSOE al País Basc. Una amputació del cos electoral basc, traient de l'escenari l'esquerra abertzale, i una campanya mediàtica ben orquestrada, tot comptant amb l'ajuda inestimable de la llei d'Hondt i el sistema electoral basc, ajudarien a aconseguir-ho". Per l'exvicepresident, aquell estratègia no va arribar a funcionar perquè el PP va perdre les eleccions el 2004 i va iniciar-se el període de treva d'ETA. Després del trencament de la treva, el PSOE encara "va permetre que es presentessin algunes llistes de l'esquerra abertzale (ANB), singularment en poblacions en què feien mal al PNB".
Però una vegada es van trencar les negociacions, explica Knörr, "el PSOE va tirar per on ja anava amb el PP abans del 2004. Dirigents de Batasuna a la presó, il·legalització del partit de l'esquerra abertzale", de tal manera que "el terreny estava preparat" i "només faltava que l'aritmètica no els fallés".
Així doncs, Knörr considera que, en aquest context, "Eusko Alkartasuna va prendre la decisió d'anar en solitari en el pitjor moment", ja que "en un escenari retallat del cos electoral, és evident que les opcions petites patirien un càstig suplementari al de la polarització, perquè els escons de la resta se'ls quedarien els partits grans".
L'exvicepresident es mostra sorprès que la nit electoral "pràcticament ningú no fes esment del càlcul, que es podia fer molt fàcilment, per a l'atribució dels escons que hauria tret l'esquerra abertzale, si es computessin els vots nuls", ja que d'aquesta manera els resultats haurien estat força diferents: "el PNB tindria 28 escons; el PSE, 24; el PP, 11; Batasuna, 6; Aralar, 4; EA, 2; i UPyD, 1. s a dir, en cap dels casos, majoria absoluta per a l'unionisme espanyol, que arreplegaria un 42,24% dels vots, contra un 51,4% de PNB+Batasuna+Aralar+EA, o un 54,56% , si s'hi inclou els federalistes d'Ezker Batua".
Això porta a Knörr a afirmar que "aquest és el mapa electoral d'Euskadi, i no el que ens han pintat els titulars dels diaris -no només de Madrid-: "Canvi històric al País Basc", "Majoria no nacionalista" (en referència als nacionalistes espanyols)".
Per Knörr, doncs, "és l'hora d'actuar amb el cor i amb el cap, amb patriotisme, generositat i intel·ligència per fer-hi front. Amb unes eleccions europees a tocar, encara permetrem que ens avassallin en el seu terreny de circunscripció única. No tindrem perdó", conclou.
