Dissabte passat, a Barcelona, es va produir la manifestació més multitudinària i massiva que mai s'hagi produït al nostre país. Més d'un milió i mig de persones es van aplegar al llarg i ample dels carrers de la capital catalana per on la manifestació havia de transcórrer, així com en els adjacents al recorregut.
A banda de la reivindicació implícita i explícita, de les crides a favor de la nostra nació, del voleiar senyeres i estelades, de la mostra de cartells i rètols demanant la plena sobirania o els crits i els càntics d'independència, la gent també volia compartir, en aquells moments, totes les seves sensacions, emocions, sentiments amb els seus: amics, familiars o parents que en aquells instants no estaven al seu voltant i, per tant, no podien expressa'ls-hi de viva veu. El recurs, òbviament, en ple segle XXI, en l'era d'internet i les noves tecnologies fou la telefonia mòbil. O, si més no, això era el que pretenien, ja que en la majoria de casos no fou possible. El que va suposar, indubtablement, una de les sorpreses per a tots aquells que varen ésser a la manifestació i van intentar-ho. Els organitzadors, les entitats, els diferents partits polítics, així com els mitjans ja ho varen advertir: hi hauria problemes per a la utilització dels telèfons mòbils. I l'advertiment es va confirmar.
La raó de tot plegat cal cercar-la en el funcionament de la telefonia mòbil i de com les operadores que ofereixen aquest servei proporcionen cobertura als seus usuaris. El problema, en cap cas, va tenir a veure ni amb cap zona d'ombra, ni en cap altre fenomen que es pogués produir. L'operativa de les operadores, ras i curt, funciona de la següent manera: delimiten una zona, el que s'anomena una cel·la de cobertura, on possibiliten i la dimensionen per tal que un nombre determinat d'usuaris pugui iniciar una conversa, una comunicació, una trucada amb el telèfon mòbil. A partir d'aquí, si en una cel·la s'arriba al màxim d'usuaris connectats, no és viable, no és possible que s'estableixi cap altra comunicació, cap altra trucada. Aquest és el motiu pel qual la majoria de manifestants que intentaven fer una trucada durant la concentració, no varen poder. Amb la gran aglomeració de persones que hi havia i que intentaven fer una trucada, en cadascuna de les cel·les de cobertura, de seguida es va arribar a aquest nombre, fent impossible que la resta aconseguís de fer la trucada.
En el nostre dia a dia, en la nostra quotidianitat aquest fenomen no el percebem perquè, evidentment, quan fem una trucada estem en una cel·la on el nombre de persones que volen fer una trucada no arriba al topall. D'aquí que no ens en assabentem, que no ho experimentem.
Les telecomunicacions, durant el 10-J, es van comportar de la manera que s'havien de comportar. No hi va haver res d'estrany, sinó que el que es produí fou la constatació de com funciona i com està estructurada la telefonia mòbil al nostre país.
