Puig i Cadafalch fou arquitecte, urbanista, historiador de l’art i polític. Com a arquitecte, després d’exercir d’arquitecte municipal a la seva vila nadiua (Mataró), es traslladà a Barcelona, on desenvolupà el gruix de la seva activitat. Segons Alexandre Cirici i Pellicer, la seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:
- La primera època, l’època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen, la Casa Amatller (1900) (Pg. de Gràcia, 41), la Casa Macaya (1901) (Passeig de Sant Joan, 108), la casa Serra (1903) (Rambla de Catalunya, 126), que acull la Diputació de Barcelona, i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905) (Av. Diagonal, 416-420). També és d’estil modernista la Fàbrica Casaramona (1911), que actualment acull el centre cultural "Caixa Fòrum" a Montjuïc.

- La segona època, l’època blanca (Idealisme racionalista) correspon més aviat als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen, la Casa Muntades i la Casa Company (1911) (Casanova, 203).

- La tercera època, l’època groga (Monumentalisme) es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la qual fou el primer arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l’arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús donant com a resultat un preciosisme barroc.

Puig i Cadafalch, com a arquitecte i urbanista, va tenir una actuació decisiva en el disseny de l'espai firal per a l'Exposició d'Indústries Elèctriques l'any 1917 a Montjuïc. Va escriure importants assajos sobre historia de l’arquitectura com "L’arquitectura romànica a Catalunya" o "L’arquitectura gòtica civil a Catalunya".

Puig i Cadafalch també va fer construir les 4 columnes a Montjuïc, on s’haurien de restituir ara, perquè aquest és l’entorn urbanístic per al qual varen ser projectades.