El gran triomf de Solidaritat Catalana l’any 1907 donà a Prat de la Riba la presidència de la Diputació de Barcelona. La Mancomunitat de Catalunya fou la institució que es formà per l’agrupació de les quatre diputacions catalanes el 6 d’abril del 1914, després d’un procés que es va iniciar tres anys abans. El primer president de la Mancomunitat fou Enric Prat de la Riba, dirigent de la Lliga Regionalista i autor d’un dels textos bàsics del nacionalisme català: “La Nacionalitat Catalana” (1906).
Des de la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya Enric Prat de la Riba portà a terme una important tasca de creació d'infrastructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.

Una altra fita important de la Mancomunitat fou la promoció de l'obra de Pompeu Fabra. Aquest enginyer i lingüista fou el principal artífex de la normalització de la llengua catalana. Sota el seu impuls, l'Institut d'Estudis Catalans promulgà el 1913 les Normes ortogràfiques. Les seguiran la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932).

Puig i Cadafalch fou nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya a la mort de Prat de la Riba l’any 1917 i continuà amb aquesta responsabilitat fins al cop d’estat dictatorial del general Primo de Rivera l'any 1923, el qual intentà destruir qualsevol vestigi de catalanitat. Aquest general és qui ordenà l’any 1928 l’enderrocament de les 4 columnes de Montjuïc.

Puig i Cadafalch va fer construir les 4 columnes a Montjuïc, on s’haurien de restituir ara, perquè és l’entorn per al qual van ser concebudes.