Puig i Cadafalch fou un home polifacètic que es va comprometre des del primer moment amb el destí del jaciment d’Empúries, que és un dels més visitats de Catalunya. Aquest arquitecte-historiador destaca pel caràcter pioner de la seva obra, i per l'impuls que durant les primeres dècades del segle XX donà a l'estudi de l'art romànic català com a membre fundador de la Secció Històrico-Arqueològica (1907) i a través del seu càrrec de president de l'Institut d'Estudis Catalans, entre els anys 1942 i 1956. Puig i Cadafalch fou un especialista amb art romànic de fama internacional.
D’entre les obres bàsiques cal destacar L'arquitectura romànica a Catalunya, publicada en quatre volums per l'Institut d'Estudis Catalans, el qual s’ha proposat de continuar i completar aquesta tasca investigadora a través del Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).
La Dictadura de Primo de Rivera comportà la fi de l’activitat política de Puig i Cadafalch ensems que l’aturada o alteració dels seus projectes urbanístics: l’exposició de Montjuïc i l’agençament de la plaça Catalunya. A partir d’aquest moment, es refugià en els estudis històrico-arqueològics, iniciats amb l’esmentada obra, L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18), que li proporcionaren un gran prestigi internacional. Com a historiador de l’art, signà una valuosa producció escrita: La geografia i els orígens del primer art romànic (1930), L’arquitectura romana a Catalunya (1934), L’architecture gothique civil en Catalogne (1935) o L’escultura romànica a Catalunya (1949-52), entre d’altres.
Enguany se celebra el cinquantè aniversari de la mort de Puig i Cadafalch i l’any vinent l’Institut d’Estudis Catalans celebrarà el centenari de la seva fundació.
