La decisió de l'esquerra abertzale il·legalitzada de condemnar explícitament qualsevol tipus de violència, inclosa la d'ETA, ha deixat els aparells de l'Estat amb les vergonyes a l'aire. La seva reacció demostra que aquest requisit era tan sols una excusa, un mur construït per evitar que a Euskal Herria es puguin escollir lliurement totes les opcions polítiques, incloses aquelles que desitgen la independència.

La Sala de l'article 61 del Tribunal Suprem reunida aquest dijous ha acceptat a tràmit la demanda presentada per l'advocat de l'Estat. Aquesta decisió deixa en suspens l'incripció de Sortu al Registre del Ministeri de l'Interior. L'Advocat de l'Estat ha presentat aquest dijous davant la Sala 61 Tribunal Suprem una demanda d'il·legalització de la formació perquè considera que es tracta d'una mera continuació de Batasuna. L'Advocat diu que el partit "no ha trencat amb ETA" i que, de fet, la seva irrupció respon a l'estratègia de l'organització. Els mateixos arguments de sempre, tot i que la realitat hagi canviat, i molt. El Suprem, doncs, ha donat trasllat de la decisió al Ministeri Fiscal i a Batasuna, com a parts del procés principal del que deriva aquest incident d'execució. S'emplaça a Sortu perquè pugui personar-se amb advocat i procurador i formular les al·legacions que estimi procedents. També es comunica la decisió al Ministeri de l'Interior. El magistrat encarregat del cas serà Carlos Lesmes Serrano.

En declaracions als mitjans l'advocat general de l'Estat, Joaquín Fuentes Bardagí ha apuntat que ETA "utilitza tàcticament" Sortu com a "instrument" per ser present a les eleccions. Dilluns o dimarts que ve farà el mateix la Fiscalia. L'objectiu és que Sortu no es pugui registrar com a partit ni ser present a les eleccions municipals del pròxim 22 de maig.