Tal com demanava l’Eduard Vallory en un article publicat aquí mateix, cal que sapiguem què volem quan siguem grans. El reconeixement del català a Europa ha estat una de les fites del catalanisme des de fa uns 20 anys, quan la Crida a la Solidaritat va impulsar una de les seves campanyes més sòlides, i va aconseguir implicar-hi tots els partits polítics. Malgrat tot, no es va aconseguir aquest reco Tal com demanava l’Eduard Vallory en un article publicat aquí mateix, cal que sapiguem què volem quan siguem grans. El reconeixement del català a Europa ha estat una de les fites del catalanisme des de fa uns 20 anys, quan la Crida a la Solidaritat va impulsar una de les seves campanyes més sòlides, i va aconseguir implicar-hi tots els partits polítics. Malgrat tot, no es va aconseguir aquest reconeixement, és a dir, la possibilitat dels ciutadans dels Països Catalans d’adreçar-se a les institucions comunitàries en català. Ara sembla que hi podem aspirar. I tanmateix, la força dels fets ens ha fet adonar d’una cosa que mai hem d’oblidar. Qualsevol llengua necessita el reconeixement i el suport d’un Estat per poder exercir de llengua normal i plena. El català ha estat l’excepció en aquest context, perquè sempre ha tingut l’estat en contra. Ara això pot començar a canviar. Ha de començar a canviar, un cop superat l’escull de la divisió de llengua. Crec que l’opció de Moratinos en aquest sentit, si es confirma, demostra intel·ligència. Català-valencià, perquè d’aquesta manera es reconeixen com la mateixa llengua, sense oblidar-ne els noms. La paradoxa és que aquest canvi d’actitud de l’Estat l’ha aconseguit el pacte ERC-PSC i no CiU. Durant anys CiU ha tret de damunt les espatlles de l’Estat la responsabilitat de defensar el català, evidentment condicionat per la circumstància d’haver d’entendre’s amb un govern i una cultura política hostil a la nostra llengua. Però com diu Baulenas a El català no morirà, una llengua necessita un Estat, sigui el que sigui. Cal que sapiguem exigir-li els nostres drets, a aquest Estat. Potser madurar és això. Deixar de reivindicar i exigir el respecte als drets lingüístics i col·lectius. També se n’ha adonat Artur Mas, posant-ho com a condició al sí a la constitució europea. I ho celebro.
