La manca total de criteri ideològic i estratègic de la direcció d'ERC després de les eleccions de 2006 l'ha abocada a la pitjor de les situacions imaginables: el ridícul. I el ridícul és una de les situacions de més mal pair pel nostre caràcter nacional. "Ridícul", segons Joan Corominas, ve de riure. De manera que quan l'independentisme ja no fa por perquè fa riure, deixa de ser respectable, i per tant, es torna dèbil i és objecte d'escarni.
Vet aquí, doncs, que els que tenim la independència dels catalans com un objectiu seriós, que la volem fonamentada en la raó i el rigor, i que creiem que expressa la més alta dignitat nacional i l'adhesió al més noble radicalisme democràtic, que l'independentisme faci el ridícul, ens ofèn.
Que no havíem quedat que ERC estava en un període "d'acumulació de forces" -des del govern, que sempre se n'acumulen més- i que el senyor Vendrell tenia molta feina a preparar les municipals? Quina mena d'incomoditat profunda ha portat el senyor Vendrell, però també el conseller de la vicepresidència amb la seva proposta de Jocs per a "nacions handicapades" -com deia molt ben dit Vicenç Villatoro a l'Avui-, a unes patinades tan enormes? Com poden bescanviar el dret a decidir dels catalans per una presidència de govern? I si només es tractava de fer emprenyar CiU per seguir justificant-se, que no ho van veure que per poca astúcia que tingués el primer partit de l'oposició i més votat a Catalunya, el desafiament se'ls giraria en contra?
No em puc creure, de cap de les maneres, que Vendrell llancés l'envit a CiU del referèndum d'autodeterminació a canvi de la presidència per a Mas, després de la calçotada de diumenge, amb l'acord de la direcció d'ERC, perquè no puc creure que no quedi ningú amb dos dits de seny entre els qui s'havien ofert a ser dipositaris de la més alta ambició nacional, és a dir, de la independència. Tot plegat és més simple, més dramàtic, més penós que no pugui semblar: ERC va baratar tot el seu capital de coherència política per seguir al poder, i ara s'ha quedat sense horitzó. I els gestos que ara fa per dissimular-ho són histriònics, patètics, ridículs. Haurem d'acabar implorant que ERC tregui les seves mans del damunt de l'independentisme?
