Barcelona · El Dia de la Pàtria Basca celebrat a Euskal Herria ha estat marcada enguany pel crucial moment que travessa el país: l'esperança generada a l'esquerra abertzale, que ha desembocat en l'Aberri Eguna independentista més massiu dels darrers
deu anys, ha contrastat amb la virulenta resposta del PSE que, en la línia estratègica dels socialistes espanyols, ha qualificat de "defunció i estrepitós fracàs" la celebració.
La valoració del PSE ha vingut de la mà del secretari general del PSE d'Àlaba, Txarli Prieto, que ha obviat expressament l'èxit de la manifestació independentista convocada per Independentistak, amb l'esquerra abertzale i EA, i s'ha referit tan sols a l'habitual acte del PNB, menys concorregut. Prieto, en declaracions a Europa Press, ha afirmat que la celebració de l'Aberri Eguna ha quedat "obsoleta" i l'ha contraposat, atenció, amb la commemoració de l'aprovació de l'Estatut de Gernika, el 25 d'octubre. Prieto ha fet ús de la demagògia que impregna el discurs del govern PSE-PP per contraposar l'Aberri Eguna, un element de divisió', amb el 25 d'octubre, "un símbol unitari de país", "que ens uneix a tots i representa la societat del País Basc. Fracassat l'Aberri Eguna -ha conclòs- l'únic que té potència és la celebració del 25 d'octubre". Tenint en compte que la majoria de la societat basca es declara abertzale, sembla que l'Aberri Eguna acumula més adhesions que un Estatut que ara reivindiquen els mateixos, per cert, que es neguen a desplegar-lo en la seva totalitat, ja que encara queden competències per traspassar. En tot cas, poc pot parlar Prieto d'unió de la societat basca formant part d'un partit que governa en minoria, silenciant el 10% dels bascos i a través d'un pacte antinatura.
Urkullu i Independentistak
Milers de persones van manifestar-se d'Irun a Hendaia en el que ha estat l'acte més potent de l'Aberrin Eguna. La crida a un acte unitari independentista d'Independentistak va aplegar una multitud -la major de la darrera dècada, segons Gara- que va afrontar les inclemències climatològiques i els continus controls de carretera que van realitzar la guàrdia civil i la policia per dificultar-ne l'assistència. L'escassa representació política estava formada per membres de l'esquerra abertzale, EA, i algun dirigent d'Aralar, tot i que la formació es va desmarcar de l'acte. En nom dels convocants, Txutxi Ariznabarreta va advertir: "que sàpiga tot el món, especialment els estats espanyols i francès, que aquí estem i serem cada vegada més els que volem assolir un estat basc".
A l'acte del PNB, el president dels nacionalistes bascos, Iñigo Urkullu, va assenyalar a la plaça Nova de Bilbao que "som un poble, formem una nació i volem ser lliures. Euskadi -va afegir- és un poble amb identitat pròpia i té dret a la seva defensa i presència al món". Amb la presència d'Ibarretxe a l'acte, Urkullu va alertar també de "l'atomització sense precedents del nacionalisme basc democràtic", que ha permès, al seu parer, "el camí de l'estratègia PSE-PP".
