Els palaus conservats a la muntanya de Montjuïc estan estretament lligats a la urbanització d’aquell sector de Barcelona que, fins aleshores, tant per la zona militaritzada del castell com per la presencia del cementiri i de diverses pedreres, no estava incorporat al teixit quotidià de la ciutat i només era utilitzat popularment per les seves fonts, com la coneguda Font del Gat.
Des de mitjan segle XIX hi havia hagut alguns projectes per tal d’urbanitzar Montjuïc, com el d’Ildefons Cerdà (1859) o el de Josep Amargós (1894). La proposta d’Amargós va ser la base dels avantprojectes de Puig i Cadafalch per a una gran exposició, en principi d’Indústries Elèctriques, que el catalanisme polític i els empresaris del sector proposaven com a instrument per modernitzar la ciutat i deixar enrera el marasme del desastre colonial espanyol de 1898.
El 1915 Puig i Cadafalch, que ja era una personalitat important de la cultura catalana moderna, va realitzar un primer avantprojecte d’urbanització en el qual la idea bàsica era el traçat d’una àmplia avinguda central rematada per un gran palau amb una grandiosa cúpula. A partir d’aquesta primera planificació, Puig va fer el 1917 un avantprojecte sectorial de la zona baixa de l’exposició on projectà les 4 grans columnes que simbolitzaven les 4 barres catalanes i que quedaven confrontades amb el gran Palau del cim, que va ser anomenat Palau de les Nacions. Així es visualitzava arquitectònicament un diàleg creatiu entre catalanitat i comunitat de totes les nacions. El cop d’estat i la dictadura de Primo de Rivera va comportar la destitució de Puig i Cadafalch del càrrec de President de la Mancomunitat, el seu allunyament del projecte definitiu de l’exposició i l’enderrocament el 1928 del monument de les 4 Columnes, un dels més destacats de tot el conjunt urbanístic.