Barcelona · El problema de no saber cap a on es va és que hi ha un munt de possibilitats d'equivocar el camí i, a més, si mai es va en la direcció correcta, només seria per casualitat i sense cap motiu per mantenir el rumb. Això, més o menys, és el que passa amb el govern de l'Estat. Des que Rodríguez Zapatero va entendre que allò de negar la crisi

ja no colava, totes les seves actuacions no han estat altra cosa que improvisacions constants. Va començar repartint xecs de tota mena a tort i a dret i va continuar asfaltant un munt de carrers, però ara això s'acaba.

No hi ha hagut, però, cap mesura d'austeritat significativa, cap reordenació de la despesa, cap mena de polítiques actives de formació laboral ni de competitivitat... I fins i tot, per molt que "keynesianament" ens digui que un increment de la despesa comporta un augment multiplicador de la renda, el que sorprèn és que l'increment de despesa s'hagi fet a costa... de la inversió.

La simple observació del pressupost del ministeri de Foment demostra que més del 60 per cent de la despesa no s'ha efectuat, i a Catalunya això supera el 70 per cent. Per si això no fos prou, ara sembla que vol portar endavant una puja fiscal per recaptar 15.000 milions d'euros més. Segons Rodríguez Zapatero, això només incrementaria la pressió fiscal un 1'5%, però, sobre qui?

La demagògia de dir que apujarà els impostos dels rics ja no s'aguanta. I, calculadora en mà, 15.000 milions d'euros d'increment fiscal toquen gairebé a 400 euros per cap, és a dir, més de 1.500 euros per a una família conformada per pare, mare i dos fills. I ja sabem que les víctimes més fàcils dels impostos són els assalariats i la construcció. Augmentarà això el consum? Incrementarà això la confiança de les famílies? Sobreviuran les empreses? I quan l'any que ve, ara que a Europa sí que comencen a veure brots verds, pugi l'euríbor i el preu de les hipoteques, què farem?

En la seva intervenció d'ahir al Congrés dels Diputats, el president del govern continuava tan desorientat com sempre. La pujada d'impostos no és una decisió consensuada o discutida entre tots els sectors socials, sinó una maniobra desesperada, desnortada i, el que és pitjor, equivocada. Com deia abans, el camí correcte només el trobarà per casualitat, però ara no és el cas, lamentablement. Hi ha un munt de possibles propostes per reduir el dèficit, millorar la fiscalitat i estimular l'economia productiva, però per ara, pel que sembla, cap ni una d'elles no la veurem publicada al BOE.