Barcelona · Escric això abans que el president del govern anunciï les noves mesures econòmiques destinades a majors retalls del dèficit. Tampoc no sé si la trucada del president Obama haurà produït alguna mena de fruit... però molt em temo que continuarem assistint a l'espectacle de

sempre: negar la duresa de la realitat i no fer res de tangible i eficaç per posar remei als problemes actuals.

Si gairebé un any després d'esclatar la crisi Zapatero encara la seguia negant i actuava amb les finances públiques com si fossin una tómbola repartidora de premis, ara no hi ha res que ens hagi retornat la confiança en les seves decisions. s allò del gat escaldat, que de tota aigua fuig. El problema, però, és que tenim un deute creixent galopant i que ja sobrepassa el 60% del nostre PIB. I les expectatives de creixement -en el darrer trimestre, una simple dècima percentual, un 0'1%- no s'acosten ni de lluny al cost del deute, ja molt més enllà del 4%. I si el deute continua en aquestes taxes de creixement, ben aviat podria arribar al cent per cent del PIB.

El panorama no tranquil·litza gens. No m'agrada reiterar allò del "nosaltres ja ho havíem dit", però cada vegada és més evident que un dels nostres problemes deriva de no haver fet abans una política d'ajustament i de no haver sabut generar entre tots un gran acord polític i social que permetés impulsar mesures efectives de lluita contra la crisi i de suport a l'economia productiva. No es va fer ni fa dos anys, ni l'any passat ni ara. No hi ha hagut cap mena d'acord (cosa que, no cal dir-ho, és una culpa compartida de tots plegats) i ara el més calent és a l'aigüera.

Certament, la nostra situació no és la grega, però no hauríem de tancar els ulls com si tot plegat no ens pogués afectar un dia o altre. Hem parlat moltes i moltes vegades de la necessitat d'una reforma de l'Administració i també de posar seny i realisme en el mercat laboral. Gairebé és un acudit el pla de reformes de l'Administració que s'havia presentat dies enrere, en què es parlava de suprimir setze milions d'euros. Més o menys, uns trenta cèntims per espanyol.

La situació és greu i, una vegada més, el que se'n desprèn és una aclaparadora falta de lideratge del Govern i una absència total de realisme de les forces polítiques estatals. Fins ara, els pactes a la grega, en política, eren aquells en què tots pactaven contra una força determinada, i d'això ja n'hem viscut algun a Catalunya. Ara, els pactes a la grega poden ser uns altres, és a dir, els que pren un Parlament en estat de xoc mentre les protestes sacsegen el país. Tant de bo que de pactes d'aquests, no n'acabem coneixent gaires...