Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 26 de de juliol del 2013 | 13:40
Opinió
Lluc Salellas
Periodista i politòleg

Els dubtes lògics de plantejar unes plebiscitàries

Des de fa unes setmanes, a través de comentaris i articles, diputats i persones properes a CiU i a Esquerra plantegen fermament l'opció de les eleccions "plebiscitàries" el 2014 com a una alternativa si el referèndum no arria amb la força desitjada.

El propi Consell Assessor per la Transició Nacional també sembla haver volgut avalar amb força aquesta opció. Més enllà d'una estratègia que, aparentment, es veu prou ben traçada i pactada pels socis del Govern, és aquesta una bona proposta a dia d'avui?

1. Manca de consens social. Un mes abans de la Cadena Humana que servirà per demostrar, una vegada més, la força del moviment popular independentista, la proposta d'unes eleccions plebiscitàries no ha estat mai anomenada pels actors socials que lideren aquest procés de llibertat nacional. El referèndum o una Declaració Unilateral d'Independència amb l'actual Parlament, en canvi, sí que han estat eines que s'han proposat des de l'àmbit del carrer on s'està impulsant el projecte

2. Manca de consens en els partits. El procés s'ha alentit en l'àmbit parlamentari per poder-hi incloure formacions no independentistes com el PSC, ICV o la pròpia Unió i així avançar amb consens. O això se'ns han dit, fins ara. A dia d'avui, unes eleccions plebiscitàries només són ben vistes per Convergència i per Esquerra. Ni tan sols la CUP s'ha mostrat favorable a aquesta idea ja que la seva és l'aposta de desobeir a través del referèndum.
La millor fórmula és aquella que inclou una pregunta clara, concisa, democràtica a la qual no hi podem renunciar"
3. Un déjavu perillós. Si les plebiscitàries són convocades quan rebem el no a fer la consulta d'acord amb l'Estat, ens trobarem amb una situació que pot generar poca confiança en el propi electorat independentista. Cert desencís i desafecció. El Govern cridarà a votar després que en les dues últimes legislatures hagi incomplert, sense intentar la via de la desobediència, els punts centrals del seu programa, la sobirania fiscal i el dret a decidir, al primer cop de porta de l'executiu espanyol. Desobeir el marc espanyol, una acció que, després d'unes hipotètiques plebiscitàries seria imprescindible. Garanties?

4. 2009-2016: resultat de la gestió? Si fem les plebiscitàries, com ja eren anomenades les últimes, ens podrem trobar amb la situació que la dilació del procés torni a ser el pa de cada dia. Tant amb el pacte fiscal com amb la consulta, el Govern ha alentit el procés. A diferència d'Escòcia, després de les eleccions on hi hagut suport a aquests propòsits, el Govern de CiU no ha accelerat mai la màquina. Ho ha fet el poble. I benvingut sia. L'executiu català, en canvi, ha fet sempre un primer any de gestió i un segon de gesticulació. I així, malauradament, podríem arribar a l'any 2016, set anys després de les consultes, amb el resultat següent: gestió de la rutina de la crisi des dels càrrecs per alguns mentre d'altres ens fèiem farts d'omplir els carrers. Perill d'esgotament de cicle, inclòs.

5. La interpretació d'unes plebiscitàries. Podem assegurar que el 2012 tothom va votar en clau de dret a decidir sí o dret a decidir no? O hi va haver votants que van fer servir altres elements per decantar el seu vot? Gestió? Retallades? Incoherència? Unes eleccions tradicionals, sense cap pla previ ben plantejat ni explicat (com sempre s'ha fet la política aquí) poden ser sempre interpretades de múltiples formes i maneres tant pel propi electorat, com pel Govern espanyol com per les instàncies internacionals. I com que d'interpretació només ens n'interessa una, la millor fórmula és aquella que inclou una pregunta clara, concisa, democràtica a la qual no hi podem renunciar. De fet, el referèndum s'haurà de fer tard o d'hora. I sinó temps al temps.

Arguments com aquests sempre queden curts i poc arrodonits en articles com aquest. Al setembre, continuarem amb més arguments sobre la importància de jugar la carta del referèndum fins al final. Bon estiu.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Lluc Salellas
Indica publicitat