Barcelona ·
Tothom s'ha felicitat per la salvació de Spanair. Catalunya necessita que el Prat funcioni i Spanair és el salvavides del nostre aeroport, encara internacional. Spanair és una oportunitat que cal no deixar perdre, i un cop la política ha actuat amb decisió, amb cohesió i amb rapidesa, cal que els empresaris i els experts, els qui en saben, facin el que han de fer: convertir una empresa en dificultats en una empresa de referència. Hi ha l'aeroport, hi ha el país i l'economia que el demanen i el necessiten, hi ha el consens necessari perquè tot això vagi endavant.
La lliçó, tanmateix, és que Spanair tancava. Spanair, que era una de les peces bàsiques per fer de El Prat un aeroport amb possibilitats de futur, s'ensorrava. I Espanya s'ho mirava. Ara, quan sembla que hi ha possibilitats reals de fer el tomb a la situació, surt Ibèria, que vol dir Espanya, i posa el crit al cel queixant-se dels ajuts públics. Quina barra! Ho diu Iberia, atenció. Com si Iberia hagués viscut durant mig segle de les aportacions dels accionistes privats.s clar: ara El Prat, a partir de la fallida d'una fallida, a partir del fracàs dels qui veien desaparèixer una companyia competidora i un aeroport molest, pot començar a plantejar-se competir de debò. La lliçó és ben clara: actuant junts ens en sortim. Actuant junts aconseguim superar els esculls que ens posen des de l'Estat per seguir fent de Catalunya un país capaç de superar els reptes dels temps actuals. Que la mala política no esguerri el que hem aconseguit.
