Barcelona ·
Vull creure que cada hi dia hi ha, almenys, un ciutadà del nostre país que obre els ulls i s'adona que necessitem un estat propi. Perquè cada dia hi ha motius ben diversos per fer obrir els ulls a aquells que encara no ho han fet: els incompliments de Zapatero, l'espoli fiscal, la desinversió en infraestructures, el boicot als nostres productes, la manca de recursos de la Generalitat per oferir una xarxa potent de serveis públics, la catalanofòbia, la impossibilitat de convocar referèndums, l'estatut retallat, la titularitat de l'aeroport, la tercera hora de castellà que haurien volgut imposar i un llarg etcètera.
L'exemple més recent és el de l'aplicació per part del Govern espanyol de la Directiva Europea que regula l'ús dels materials pirotècnics. Un exemple claríssim de la dependència de Catalunya respecte l'Estat a l'hora de mantenir un aspecte tant troncal per la nació catalana com són les nostres pròpies tradicions, tradicions ancestrals que han perviscut al llarg dels segles.
Si tinguéssim el nostre propi estat seria ben fàcil: faríem una transposició de la directiva europea que respectés els correfocs i el bestiari festiu, i que permetés la pervivència de les colles de foc infantils. Però una cosa aparentment tan simple com aquesta ara està a mans del Ministeri d'Indústria espanyol, amb el perill que passi allò que passa quan les decisions es prenen lluny dels ciutadans a qui aquestes decisions afecten; el perill que el desconeixement i la llunyania relativitzin la importància d'aquesta transposició, i que els clams dels folkloristas' caiguin en un sac foradat.
Com ja s'ha explicat, el conseller Tresserras ha fet totes les gestions necessàries amb el Ministeri per fer propostes concretes i per explicar-los la importància del foc en les nostres tradicions populars. Esperem que el Govern espanyol hagi entès que la diada nacional dels Països Catalans, Sant Joan, gira entorn del foc. Que la Patum de Berga és patrimoni festiu de la humanitat. Que els centenars d'entitats de foc són un eix vertebrador del nostre país. Esperem que Zapatero, tant enfeinat evitant que cap directiva comunitària no prohibeixi les curses de braus, atengui els arguments de la Generalitat.
Que fàcil que seria, si tinguéssim estat.
