Barcelona · La dimissió d'Itziar González com a regidora de Ciutat Vella no hauria de deixar indiferent ningú que seguís mínimament la política municipal, i la política en general. No vull instrumentalitzar en absolut la seva renúncia. No vull entrar a valorar el fet que sigui Carles Martí, el primer tinent d'alcalde que va ser rellevat de la seva funció com a regidor del districte, qui en recuperi la titularitat. Tot això és anecdòtic si tenim en compte el que ha passat: una regidora independent ha hagut de plegar perquè no suportava la pressió del càrrec.

La Itziar González no és una dona qualsevol, no deixa indiferent. La seva capacitat de treball, la seva experiència com a mediadora en processos com el de Lesseps, unida amb uns ideals que ha sabut explicar a tota mena de col·lectius, la van fer creditora d'una gran credibilitat. Al marge de les diferències que podem tenir en alguns aspectes de la seva visió i de la seva gestió, la Itziar aportava frescor i distinció a la nostra feina. Va ser capaç de canviar elements molt importants del Districte de Ciutat Vella, es va enfrontar als poders fàctics propis d'una administració anquil·losada (patrimoni de qualsevol formació política encallada al poder durant massa temps) i va marcar línia pròpia en la manera de gestionar els conflictes de barri, fins al punt d'aconseguir un molt bon nivell de comunicació amb el principal grup de l'oposició.

Malgrat tot, ha caigut. A Ciutat Vella no hi ha caigut la regidora González, només. A Ciutat Vella hi cau l'esperança de poder implantar noves maneres de fer, hi cau la joia del servei, hi cau també , la possibilitat d'estar d'acord o en desacord i no haver de perdre les formes per demostrar-ho. Qui en sigui responsable haurà de fer una molt bona reflexió del que significa que persones com la Itziar es vegin forçades a abandonar la política. Perquè amb el seu abandó cauen moltes esperances a Barcelona. Que no sigui per gaire temps!