Barcelona · L'editorial conjunta de la premsa catalana, per inèdita, representa un element interessant en la nostra dinàmica política. Cal no menysprear la potència de les respostes transversals i unitàries a una situació com la que s'ha creat amb la qüestió del Tribunal Constitucional.
s important, i especialment de portes endins, que la societat catalana puga veure's a si mateixa com a capaç de reaccionar de manera unitària davant les agressions externes. Que "l'eterna desunió del catalanisme" no resulte paralitzant, ni el faça inofensiu.

Caminar plegats pot tenir una potència desconeguda fins ara. Dit això, convé no perdre la perspectiva. Sobretot l'independentisme, que no ha de posar-se ni molt menys en contra d'aquestes reaccions unitàries però ha de ser capaç alhora de proposar amb solvència una alternativa que vaja més enllà de la defensa de l'Estatut de la Moncloa. Aquesta no és la trinxera que cal defensar: fa temps que hi ha massa crítica suficient per anar més enllà.

Veure l'independentisme defensant un estatut retallat com el que ens van tornar de Madrid seria fer unes quantes passes enrere. La resposta unitària, per tant, és important i cal abonar-la. Té la seua funció. Però no ha de substituir l'esforç de l'independentisme per oferir un projecte d'ambició nacional al conjunt de la nostra societat. Sobretot ara que la idea de la independència ha transcendit els cercles estrets de la marginalitat. Cal, per tant, evitar una reacció marginal, allunyada del sentit comú de la majoria social però no caure en el parany de reconduir els esforços a la defensa d'un text que en el seu dia es va rebutjar per indigne. No es tracta de la quadratura del cercle, però si que demanarà una certa subtilesa i intel·ligència col·lectiva.