Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 13 de de setembre del 2013 | 17:28
Opinió
Lluc Salellas
Periodista i politòleg

El Cant dels Viatans

Tantes descripcions i articles sobre la Via Catalana deuen haver gastat els adjectius de la nostra llengua aquests dies. Dos dies després molts encara païm el que va passar aquest 11 de setembre. 400 quilòmetres. Centenars de milers de persones, voluntaris i activistes.

Accions paral·leles i complementàries que aportaven contingut d'allò més necessari ja sigui a Vinarós, Pertús enllà, a La Caixa, envoltant el Trueta a Girona o allargant el Tram Progrés a Badalona. Una experiència única. Segurament irrepetible. I és que quan un poble supera qualsevol estratègia, comunicat, declaracions o previsions fetes pels partits i actors polítics a través d'una mobilització com la del passat dimecres només es pot fer que participar-hi, aplaudir-la, entendre-la, falcar-la i concretar-la.

Participar-hi. Tocava ser-hi. Des dels independentistes dels 70, a qui devem bona part d'aquesta flama, a aquells que s'acaben de sumar a la numantina iniciativa de crear un Estat que trenqui amb les cadenes històriques del nostre poble, l'Estat espanyol (i francès) i el sistema de la màfia econòmica que impera, quasi tothom hi va ser. Les accions i manifestacions de l'11, especialment la Via Catalana va ser una demostració de força que el poble català ha iniciat un procés constituent que l'ha de situar com un nou actor polític internacional. I és aquest punt el que va fer que inscrits i, especialment no inscrits, se sumessin a la Via Catalana i a les múltiples manifestacions que hi va haver dimecres.

Aplaudir-la. Una mobilització que superi murs, barreres, idees preconcebudes i sacsegi l'status quo només pot ser aplaudida. Aquesta és la veritable política. Aquella que causa efectes, que mou i remou consciències, que fa que ningú pugui quedar-ne al marge perquè involucra a tots aquells que formem la societat. Benvinguda siguis Via Catalana i benvigudes siguin totes les iniciatives, propostes i contrapropostes que ha generat. Shake it
Els Països Catalans continuen més vius que mai. Aprofitem que tenim una societat civil vital que ha decidit projectar un nou país"
Entendre-la. Els polítics s'han afanyat a interpretar el que va passar des del seu punt de vista marcat per estratègies superades i pobres de contingut. Des del meu punt de vista, el consens de dimecres, la voluntat comunitària d'aquest onze és, però, fàcilment més detectable. Existeix un denominador comú que no és altre que el d'iniciar un procés constituent que trenqui amb les arrels del centralisme espanyol i la manera tradicional de fer política (i economia). La construcció d'un Estat del segle XXI, si és que els Estats perviuen tal com els ha entès la ciència política fins a l'actualitat. Són múltiples els motius derivats de la triple o quadrúlple crisi que viu Europa allò que van portar la gent a mobilitzar-se. I tots ells han de ser presents en els debats. Per exemple, les assemblees que el 15 de maig de 2011 existien als carrers són precursores també del que va passar dimecres. Més que llavors, el poble vol constituir-se en subjecte polític i veu la independència com la millor forma d'aconseguir-ho.

Falcar-la. Els dies posteriors a aquesta acció política han de servir per situar el que ha succeït al seu lloc. I això depèn de tots i totes. Com la mateixa mobilització, la interpretació i la projecció que en fem els ciutadans serà allò que quedarà per a la posteritat. Per això alguns la volen relativitzar o simplement ridiculitzar i d'altres la volen situar en el marc del simple dret a decidir, d'una interpretació única o procuraran esborrar el que passà a Vinarós i al Vallespir. Ens petoca incidir, explicar que les converses van ser com van ser, que vam veure un poble que es vol autodeterminar, però no simplement per fer un canvi burocràtic, sinó per il·lusionar-se amb una nova manera d'organitzar la societat. I d'aquí que arran de carretera no hi haguessin crítiques a accions com Encerclar La Caixa o l'hospital Trueta, sinó més aviat simpatia. Matisos a qui tothom donava la benvinguda.

Concretar-la. Segurament aquesta és la part més complicada. Però com la resta també ens pertoca a tots fer aquesta tasca. Com un sol poble i més enllà dels polítics, haurem de ser valents, creure'ns la nostra energia i projectar un camí que no es desviï de tot allò que hem vingut fent ara. Iniciem un procés constituent, no electoral, sinó de debat. Comencem a concretar i a donar respostes de com ho farem quan el no de Madrid a un referèndum es concreti. Pense-m'ho entre totes. En espais horitzontals i més enllà de les eines dels partits. Visualitzem que els Països Catalans continuen més vius que mai i que hem de treballar per un escenari de futur, a mitjà termini, perquè esdevinguin una realitat política. Aprofitem que tenim una societat civil vital que ha decidit projectar un nou país. I portem en el debat totes les claus per fer entendre que si realment volem que la independència es concreti caldrà també, desobeir, trencar ponts amb un sistema econòmic, el capitalista, que vol de tot menys la llibertat d'un poble i teixir paral·lelament estructures autoorganitzatives igualitàries que permetin realment prendre les decisions que necessitem. De baix a dalt. Com sempre, i tinguin el nom que tinguin: "Remences", "Segadors", "Maulets" o "Viatans".

L'article fa referència als manifestants i no als representants que es movien per qüestions tàctiques.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Lluc Salellas
Indica publicitat